M’acomiado del meu pare, que em diu: «Per fi un cap de setmana sense tu! Des que vas néixer que no n’has fallat ni un!» M’acomiado de la meva mare, que em diu: «No embrutis la casa d’aquests senyors xinesos. No em facis quedar malament. No masteguis amb la boca oberta ni facis rots a taula. Pets tampoc.» M’acomiado del meu germà, que em diu: «No tornis, Bunyol!»
I així, ben embolcallat amb l’amor i l’afecte de la meva família, me’n vaig satisfet a començar la meva gran aventura amb l’Anselm i la Lis.