Novela juvenil
Filtrar
Cerrar
La recuperació de la gossa extraviada d’una veïna i la imaginació desbordant d’un amic, convertiran Llorenç i la colla en una mena d’agència d’informació encarregada de descobrir les relacions d’una parella de nuvis, de localitzar un gramòfon perdut i de recuperar unes arracades familiars perdude
Bi ipuin biltzen ditu liburuak. Nire aita ezin izan nuen salbatu izenekoan, garai batean Euskal Herriko mendietan eta basoetan bizi ziren bidelapurren gorabeherak kontatzen zaizkigu.
La Noa era gairebé invisible. Molt poca gent sabia que existia. Només la podien veure les persones que triava ella, com la Margarida i els seus amics. I les buscava per portar-les a un fabulós edifici secret que corria el perill de desaparèixer.
En Max i en Joel són bessons. I malgrat això, són ben diferents de caràcter. La novel·la comença una nit que en Max i en Joel surten de festa. De tornada, amb massa beguda al cos, tenen un accident de trànsit, el Porsche descapotable que condueix en Max s’estimba i un dels dos no sobreviu.
Nas ruínas dun sanatorio situadonun lugar perdido da serra deMadrid agóchase un segredoarrepiante que ninguén deberíadesvelar. Sebas, o seu curmánÁlvaro e a cuadrilla dos Furtivosignoran que asomarse a uninquietante burato marcará assúas vidas para sempre.
Nadia, unha adolescente tímida e con problemas familiares, vive o espertar do seu primeiro amor. O que está a sentir por Manel abre a súa personalidade, que deixa de ser a dun cero escuro, a cifra á marxe coa que ninguén conta.
O que ía ser un verán sen sobresaltos, verase transformado nunha aventura grazas a uns avós pacientes, un curmán mentireiro e un vello mago que agocha antigos segredos.
Un disparo nos cantís, unha muller que non existe, un fareiro misterioso e o segredo dun nome. Agora Hugo ten sangue nas mans. Que viu realmente? Cando tenta comprendelo, vese fronte a un enigma que enraíza na Segunda Guerra Mundial.
M’acomiado del meu pare, que em diu: «Per fi un cap de setmana sense tu! Des que vas néixer que no n’has fallat ni un!» M’acomiado de la meva mare, que em diu: «No embrutis la casa d’aquests senyors xinesos. No em facis quedar malament. No masteguis amb la boca oberta ni facis rots a taula.
