«Els meus amics m’escridassen quan fallo un gol que estava cantat. No s’adonen que la meva cama dreta dispara cap on li dona la gana. I l’esquerra, també.

La mestra em renya quan parlo a classe. Ja sé que no ho haig de fer. Ella m’ha explicat que haig d’estar callat i atent. Però és que, a vegades, la boca se m’omple de paraules i no me les puc empassar de cap manera.

En Jaume s’enfada amb mi perquè vol ser el meu únic millor amic. Jo li dic que en tinc uns quants, d’amics. Quan vaig a la piscina, el meu millor amic és en Dídac; al poble, és en Jacint, i a l’escola, és ell. A en Jaume això no li sembla bé i ja no vol jugar amb mi.»