Libros infantiles de 6 a 8 años
Filtrar
Tancar
El crim va en augment a Ratòpolis. Miris on miris, hi ha algun perill. Però el volcà Fondue està a punt d’entrar en erupció! Podrà controlar la situació, en Superratolí? O potser serà massa per a un sol ratolí? En Superratolí necessita ajuda, però qui l’ajudarà?
M’agrada jugar; escoltar, mirar i llegir contes, i fer volar la imaginació…
En Tomàs vivia en una capsa de sabates. La capsa era prou gran i confortable i sortir li feia por, però… allà dins s’avorria!
Per això, un bon dia es va atrevir a sortir i a mirar. I va trobar un munt d’amics.
En Tomàs vivia en una capsa de sa
En Tomàs era un ninot simpàtic, alegre i divertit. Els seus millors amics, la pilota, el tren i la nina, l’acompanyaven a tot arreu, encara que a vegades haguessin de suportar el seu mal humor.
En Tomàs i la seva millor amiga, la pilota, sempre estan junts. Passejant pel camp, troben un soldat de plom que s’uneix a les seves aventures. Un dia, però, el soldat fa un comentari desafortunat a en Tomàs que el fa posar molt trist. Com s’ho farà, el soldat, per arreglar la situació?
A en Tomàs, el ninot de fusta, el
L’àvia Amanda em va dir:
«Si estàs trist, plora, però només tres llàgrimes».
«Per què només tres?», li vaig preguntar.
«Perquè amb llàgrimes als ulls tan sols veus les coses lletges.
Quan deixem de plorar, podem veure les boniques», em va explicar.
Hi havia una vegada una nena. Hi havia una vegada una guineu. Un dia es van conèixer. Van passar dies juntes. Van passar setmanes juntes. I, un dia, alguna cosa va canviar.
Quan un pare i el seu fill agafen el metro al matí i comparteixen els auriculars per escoltar música, comencen un viatge ple d’emocions..., les mateixes que ens provoquen algunes cançons.
«Capsa de Contes» és una col·lecció de contes plens de fantasia i imaginació que faran somiar els primers lectors. Històries plenes de tendresa de la mà d’autors i il·lustradors de renom a casa nostra.
Ha nascut una flor misteriosa. Cadascú la veu d’un color diferent i això porta a discusions i enfrontaments, ja que tothom creu que la visió correcta és la seva. Ni els botànics ni els líders mundials aconsegeixen posar-s’hi d’acord.
