Libros juveniles de comedia

El conde Drácula se ha hecho abuelo y ¡está aterrorizado! Tiene que cuidar en su castillo de sus tres nietos, que duermen todo el día pero no paran por la noche. De repente, descubre que las increíbles aventuras que ha vivido en sus últimos trece siglos de vida les tendrán atrapados.

¿Es Caperucita tan inocente como parece? Y su madre, ¿acaso desconoce el peligro que la niña corre en el bosque? ¿La abuela ha sido devorada por un lobo tan feroz como lo pintan? ¿Qué intereses esconden Perrault o los hermanos Grimm? ¿Y qué papel juegan el resto de los animales?

La meva família està formada per membres que queden molt lluny de la perfecció. Com totes les famílies, direu. Sí, és cert, cada família té les seves coses, però hem d’acceptar que la meva és especial. Especialment especial. No hi ha cap altra manera de dir-ho.

Un intercanvi! Crec que mai havíem cridat tant pels passadissos. Tots estàvem tan esverats que era impossible fer-nos callar. Jo patia, és clar, perquè no sabia com explicaria aquest viatge als meus pares.

La mare ha guanyat un creuer a costa de jugar amb la salut de la nostra família: reunir 500 etiquetes de paté d’escopinyes en escabetx és molt difícil, però menjar-se’l encara té més mèrit, creieu-me!

Per primera vegada en la història de la meva classe, havíem guanyat un partit contra els grans. Jo no entenia ben bé què havia passat, però de cop vaig veure tothom corrent cap a mi, saltant i xisclant.

L’Oriol Pelacanyes és un noi d’onze anys amb unes idees esbojarrades que creu que li solucionaran la vida. Històries plenes d’humor, emoció i amb un bon grapat d’il·lustracions que donen vida al text i esdevenen un conjunt inseparable.

L’Spidersam ajuda els seus amics de Vall Formosa, en Borinotman, el comte Làdruca, en James Rond, la Blancaneu i els set nans, entre d’altres, a organitzar els Primers Jocs Olímpics de Gnoms i Follets dels Boscos.

La Lis diu que podria caure’m una tifa damunt del cap i no me n’adonaria ni que em mirés al mirall. El meu germà Manel diu que soc ruc.

Aquest matí, quan m’he llevat, he posat la Go Pong a la motxilla. No sé què fer amb el vídeo que vaig gravar ahir, perquè no el puc descarregar. El meu germà Manel està sempre tancat amb el nostre ordinador, que només toca ell.

Em dic Oriol, però a casa em diuen «nas de mocs», «nan capgròs», «eh, tu!», «bunyol» i també «aquest fill teu». Per postres, mai no veig ni un euro. Sóc un pelacanyes, no sé si m’enteneu, però estic decidit a deixar de ser-ho. Amb la meva amiga Lis no hi ha res que se’ns resisteixi!

Per fi, el dia abans de marxar de colònies ja ho tenia tot a punt! Bé, només faltava una cosa, i l’havia d’agafar dissimuladament just la nit abans, per no crear mala maror.