Literatura

La mare, el pare i la Coconut sempre li diuen a en Cocolicot que els cocodrils són valents i no ploren mai. Un dia, però, en Cocolicot no va poder aguantar el plor i heus aquí, a Llàgrimes de cocodril, el que va passar.

Una faula protagonitzada per animals amb comportaments humans que tracta la lluita pel poder i les actituds irracionals que se’n deriven.

Què faries tu si una nit tres gegants guaitessin per la finestra de la teva habitació i et convidessin a arreglar el món? Això és exactament el que li passa a l’Oliver, el protagonista d’aquesta història.

L’Ona és una nena inquieta, amb ganes de descobrir indrets nous. El seu germà Jan és més tranquil, i prefereix descobrir-los amb un bon llibre. Ells encara no ho saben, però estan a punt de viure una aventura d’allò més sorprenent.

Els hi acompanyes?

Norak biziki atsegin du mozorrotzea, eta gaur Lorea doktore bihurtzea erabaki du! Botika-kutxa magikoarekin, gaixo guztiak sendatuko ditu: Hartz Zuriaren hotzeria, Krokodiloren zartadakoa eta Pelikanoren eztarriko mina. Baina nork sendatuko die sabelean duten orroa?

Lore misteriotsua sortu da. Pertsona bakoitzak kolore desberdinekoa ikusten du eta, horren eraginez, guztien artean borroka sortzen da, bakoitzak bere ikuspegia dela zuzena uste baitu. Ez mundu mailako agintariak, ezta botanikariak ere ez dira ados jartzen.

L’Orió té por de... les vespes, els monstres, els armaris, les tempestes, els gossos, les aranyes, les altures... Però el que li fa més por de tot és... la FOSCOR!

Mentre anàvem cap a l’escola, la Lis m’explicava, superemocionada, que seria fantàstic participar als Jocs Olímpics Escolars. Per sort, crec que no podré participar-hi.

La Lis diu que podria caure’m una tifa damunt del cap i no me n’adonaria ni que em mirés al mirall. El meu germà Manel diu que soc ruc.

Aquest matí, quan m’he llevat, he posat la Go Pong a la motxilla. No sé què fer amb el vídeo que vaig gravar ahir, perquè no el puc descarregar. El meu germà Manel està sempre tancat amb el nostre ordinador, que només toca ell.

Em dic Oriol, però a casa em diuen «nas de mocs», «nan capgròs», «eh, tu!», «bunyol» i també «aquest fill teu». Per postres, mai no veig ni un euro. Sóc un pelacanyes, no sé si m’enteneu, però estic decidit a deixar de ser-ho. Amb la meva amiga Lis no hi ha res que se’ns resisteixi!