Literatura
Filtrar
Cerrar
La protagonista d’aquest relat ha de fer un treball escolar i tria fer-lo sobre l’estranya desaparició de l’estimada mascota d’una classe.
«Un dia, la meva filla em va regalar un títol: La dona que menjava mitjons, amb el compromís que jo n’elaborés el contingut. Així va néixer en Quicu Tristu, els mitjons desapareguts, la por i les ganes de saber la història d’una dona que feia trenta anys que no sortia de casa.»
A la fada Caterina li agradaria conèixer gent i prendre l’aire fresc del carrer, passejar per la platja i córrer pel bosc, mirar la lluna quan és plena i explicar tots els encanteris que pot fer amb la seva vareta màgica… Per això un dia decideix sortir del conte on està tancada…
Potser tens dos pares? Dues mares? Una mare i un pare? Només un d’ells?
El que fa la FAMÍLIA, la formi qui la formi, és l’AMOR.
Una fira estranya, amb atraccions misterioses i personal inquietant, atreu fins a la fascinació l’Emili, un noi que, per certes circumstàncies, és a casa d’un familiar quasi desconegut per a ell.
Quina relació pot tindre la contaminació de l’aigua del subsòl amb els fets misteriosos que passen en una escola? És el que intentarà descobrir Mariona. Però la seua investigació despertarà les sospites de les mestres, que creuen que té alguna cosa a veure amb el que ocorre a l’escola.
Quina relació pot tenir la contam
La Colla AZ navega dins d’un submarí de la Segona Guerra Mundial i arriba a una ciutat subaquàtica. «Per què no hem tornat a casa?», es pregunten. Ben aviat s’adonaran que els han parat una trampa: són dins d’una base secreta i formen part d’un negoci clandestí despietat.
L’Ester és una girafa que no va créixer com les altres. Les seves companyes la menyspreen perquè no és alta com totes les girafes, i això li sap molt de greu i la fa plorar per dins.
L’Ester és una girafa que no va c
Ester és una girafa que no va créixer com les altres. Les seues companyes la menyspreen perquè no és alta com totes les girafes,i això li sap molt de greu i la fa plorar per dins.
La mona d’aquesta història és gairebé de veritat, fins al punt que pretén enriquir-se cobrant peatge a la resta d’animals de la selva on viu gràcies a una gorra de plat que s’ha trobat casualment. Ja s’imagina amb la panxa plena de cacauets, ajaguda a l’ombra d’un arbre…
