Literatura
Filtrar
Cerrar
L’Orió té por de... les vespes, els monstres, els armaris, les tempestes, els gossos, les aranyes, les altures... Però el que li fa més por de tot és... la FOSCOR!
Mentre anàvem cap a l’escola, la Lis m’explicava, superemocionada, que seria fantàstic participar als Jocs Olímpics Escolars. Per sort, crec que no podré participar-hi.
La Lis diu que podria caure’m una tifa damunt del cap i no me n’adonaria ni que em mirés al mirall. El meu germà Manel diu que soc ruc.
Aquest matí, quan m’he llevat, he posat la Go Pong a la motxilla. No sé què fer amb el vídeo que vaig gravar ahir, perquè no el puc descarregar. El meu germà Manel està sempre tancat amb el nostre ordinador, que només toca ell.
Em dic Oriol, però a casa em diuen «nas de mocs», «nan capgròs», «eh, tu!», «bunyol» i també «aquest fill teu». Per postres, mai no veig ni un euro. Sóc un pelacanyes, no sé si m’enteneu, però estic decidit a deixar de ser-ho. Amb la meva amiga Lis no hi ha res que se’ns resisteixi!
Per fi, el dia abans de marxar de colònies ja ho tenia tot a punt! Bé, només faltava una cosa, i l’havia d’agafar dissimuladament just la nit abans, per no crear mala maror.
Ongi etorri historiako lotarako libururik laburrenera! Bai, hamar hitz besterik ez ditu. Baina geldi!, gauza garrantzitsu asko egin behar dira irakurri aurretik.
Ohera joan aurretik, Aitotsok Potxolori tapakia ondo-ondo jarri dio ohean, baina gaur gauean, Potxolok ez du lo egiteko asmorik.
Aitotso nekatuta dago, gaur lan asko egin baitu. Baina horrela jarraitzen badu… otso basatiari deitu beharko dio!
Es diu Ot. No ha aclucat l’ull en tota la nit. És el seu aniversari!
Espera el regal; l’espera amb candeletes perquè l’ha demanat moltes vegades.
Sap què és, l’agafa...
La capsa és molt grossa.
—No pesa gens! —fa tot parat.
De totes les coses que hi ha al món, l’Ot només en desitja una: un gos. Fins que un dia, una estranya piuladissa fa que tot canviï.
