Literatura

Nova edició de la col·lecció de contes protagonitzats per dos amics, en Pol i la Laia, que presenten històries senzilles i emotives amb textos (en lletra de pal i lletra lligada) en què s’incrementa progressivament la dificultat lectora incorporant paraules amb les lletres que els nens i nenes va

Hi havia una vegada una nena. Hi havia una vegada una guineu. Un dia es van conèixer. Van passar dies juntes. Van passar setmanes juntes. I, un dia, alguna cosa va canviar.

Quan un pare i el seu fill agafen el metro al matí i comparteixen els auriculars per escoltar música, comencen un viatge ple d’emocions..., les mateixes que ens provoquen algunes cançons.

«Capsa de Contes» és una col·lecció de contes plens de fantasia i imaginació que faran somiar els primers lectors. Històries plenes de tendresa de la mà d’autors i il·lustradors de renom a casa nostra.

Leonardo Boff es un teólogo, filósofo y escritor brasileño, conocido por su apoyo activo a los derechos de los pobres y marginados. Participó en la constitución de «La carta de la tierra».

En Sam somia convertir-se en un noble cavaller, i per aconseguir-ho ha de superar sis proves. En aquesta ocasió, ha de trobar un corser blanc.

Sota el meu llit hi viu una fada. No es troba gaire bé avui, i m’ha demanat que la substitueixi.

Has fet mai la feina d’una fada? No sembla gaire fàcil...

Col·lecció de petites històries en què personatges que tradicionalment han estat considerats «dolents» (bruixes, vampirs, fantasmes) representen papers diferents.

«Quan jo pensava en una festa amb classe pensava en una cosa elegant; la meva mare, per variar, pensava en una cosa desmesurada; el meu pare, com de costum, no pensava, i la Lis... Bé, la Lis es va prendre això de “classe” massa al peu de la lletra.

La Mar és a punt de fer 10 anys i vol preparar una festa ben sonada. Un dia fa córrer que a la festa hi haurà un cadell de tigre. I és que a la Mar li agrada fer-se notar, sobretot si a prop hi ha el Roc: el seu amic?, el seu enemic?

Ha nascut una flor misteriosa. Cadascú la veu d’un color diferent i això porta a discusions i enfrontaments, ja que tothom creu que la visió correcta és la seva. Ni els botànics ni els líders mundials aconsegeixen posar-s’hi d’acord.