Libros juveniles de comedia

—Guaita tu —ha dit un radiòleg—, això és pitjor que quan ens van portar aquella nena que s’havia empassat un revolt de la pista de cotxets elèctrics!

—I mira! —ha dit un altre—, això és quasi tan dramàtic com la vegada aquella que ens van dur una serp pitó!

M’acomiado del meu pare, que em diu: «Per fi un cap de setmana sense tu! Des que vas néixer que no n’has fallat ni un!» M’acomiado de la meva mare, que em diu: «No embrutis la casa d’aquests senyors xinesos. No em facis quedar malament. No masteguis amb la boca oberta ni facis rots a taula.

L’Oriol Pelacanyes és un noi d’onze anys amb unes idees esbojarradesque creu que li solucionaran la vida.

Històries plenes d’humor, emoció i amb un bon grapat d’il·lustracions que donen vida al text i esdevenen un conjunt inseparable.

Amak itsas bidaia bat irabazi du gure familiaren osasuna arriskuan jarri ostean: oso zaila da eskabetxeko berberetxoen patearen 500 etiketa biltzea, baina are meritu handiagoa du hori jateak, benetan!

Una altra vegada castigat per no haver fet els deures! Estic tan furiós que si fos un dibuix duria un núvol negre sobre el cap i em sortirien uns llampecs vermells dels ulls i unes guspires de les orelles i, dels narius, un vapor de color de sofre que deixaria a tothom garratibat.

«Quan jo pensava en una festa amb classe pensava en una cosa elegant; la meva mare, per variar, pensava en una cosa desmesurada; el meu pare, com de costum, no pensava, i la Lis... Bé, la Lis es va prendre això de “classe” massa al peu de la lletra.

Oriol dut izena, baina etxean «mukitsu», «buruhandi», «aizak! », «arrautza oskol» eta «zure seme hori» esaten didate. Hori gutxi balitz, sekula ez dut zentimorik izaten. Arlote bat naiz, ez dakit ulertzen nauzuen, baina ez naiz gehiago izango.

Berriz ere zigortuta, Gizarteko etxeko lanak ez egiteagatik! Hau amorrua!

Un dia els pares de la Sara i el Daniel, bessons de dotze anys, decideixen fer un viatge de deu dies a París durant les vacances. Els bessons no volen anar-hi de cap manera.

Aita agurtzean, pozaren pozez esan dit: «Asteburu bat zu gabe, azkenean! Jaio zinenetik, ez duzu behin ere huts egin!». Ama agurtzean, esan dit: «Ez zikindu familia txinatarraren etxea. Ez nazazu haien aurrean gaizki utzi, ikus dezatela hemengoak jatorrak garela.